PRESENTACIÓ
Segon fill d’un pastor luterà va arrossegar al llarg de tota la seua vida l’estricta educació religiosa de la seua infantesa. Conceptes luterans com pecat, confessió, càstig, perdó i redempció van ser temes implícits en tota la seua obra cinematogràfica.
Llicenciat en Lletres i Història de l’Art a la Universitat d’Estocolm, va començar la seua carrera artística com ajudant de direcció al Teatre de l’Òpera Reial de la capital sueca. D’eixa primera etapa teatral li ve la influència de Henrik Ibsen i d’AugustStrinberg (el director mai es desvincularia del teatre, fou Director dels teatres de Helsinborg (1944-1948), de Goteborg (1946-1949) de Malmö (1954-1963) i del reial Teatre Dramàtic d’Estocolm a dues etapes (1963-1966) i (1985-1995)) influència que es tradueix en les atmosferes angoixants i els personatges desesperançats de les seues obres. El seu pas al cinema fou immediat, ja que el cinema suec sempre ha estat dirigit per gent que provenia del teatre, i així, a principis dels anys 40 va començar a treballar com a guionista per a la Svensk Filmindustri, El cineasta Alf Sjöber va dirigir el seu primer guió l’any 1944; Tortura, basat en un record personal del, aleshores guionista, Bergman: el terror que li inspirava un dels seus antics professors a la seua primera etapa d’internat a Estocolm.
Bergman debuta com a director l’any 1945 amb Crisi. Al principi de la dècada dels 50 va rodar dues brillants històries d’amor que exaltaven a la vegada l’esplendor de l’estiu suec i els focs efímers de la passió: Jocs d’estiu (1950) i Un estiu amb Monika (1952), pel·lícula on Harriet Andersson desbordavauna exultant plenitud sexual. L’èxit d’aquests films van situar a Bergman dins d’una posició privilegiada a la cinematografia sueca, mentre a la resta d’Europa se’l començava a vore com una figura emergent. Des d’aleshores, dos temes s’entrecreuen constantment a la seua filmografia: un reflexiu i filosòfic, analitza l’angoixa d’un mon que s’interroga sobre Deu, la dicotomia Be/Mal i, d’una forma més general, sobre el sentit de la vida; i un segon, càustic, brillant i també un pèl satíric, on va teixint subtils variacions sobre la incomunicació a les relacions de parella.
Les seues obres destaquen per una narrativa deliberadament lenta, amb un muntatge de plans-sequència perfectament estructurats i mesurats per a que l’espectador tinga suficientment temps de capturar tot/s el/s sentit/s de la narració. Bergman era capaç de traure dels seus actors tota l’expressivitat imaginable i inimaginable, alguns mai han ratllat a tanta altura com a les seues obres (HarrietAndersson, BibiAndersson, Ingrid Thulin, Erland Josephson, Gunnar Bjömstrand) altres gaudiren de projecció internacional després de fer-se famosos amb les pel·lícules del director suec (LivUllman, MaxVon Sydow). Altra característica dels seus films és la nitidesa de les imatges servides pels directors de fotografia Gunnar Fisher primer i per Sven Nykvist a partir de El brollador de la donzella, i és que a Bergman li agradava estar envoltat per un equip de treball fix, professionals i amics que entengueren la seua personal filosofia de treball, un equip composat pels actors esmentats, a més de Stig Olin, Binger Malmsten, Eva Dahlbeck, Maj-Britt Nilson, el decorador Per Axel Lundgren, el músic Erik Nordgren i el muntador Oscar Rosander.
Bergman és també autor de dos llibres autobiogràfics, un centrat més en la seua vida; Llanterna màgica (1988), i altre en la seua obra; Imatges (1990), si bé a Espanya es referent l’estudi del professor Juan Miguel Company editat a CàtedraIngmar Bergman (quarta edició de febrer de 2007)
Ingmar Bergman va morir la vesprada del 30 de juliol a la seua estimada illa bàltica de Farö a l’edat de 89 anys, poques hores després moria el cineasta italià Michelangelo Antonioni als 94 anys d’edat. Bergman va descobrir la illa de Farö el 1969 quan cercava exteriors per a Com un espill, des d’aleshores no sols seria l’escenari lluminós de moltes de les seues pel·lícules (Bergman solia rodar a l’estiu) sinó que es convertiria en el seu refugi des de 1965 després del rodatge de Persona.
Per als que encara vam arribar a l’època daurada dels Cine clubs (anys 60-70) possiblement no trobem altre director més representatiu, junt a etapes concretes d’Antonioni o deLosey, junt als cinemes de l’Est que començaven a filtrar la censura, els grans clàssics japonesos, els primers i veritables independents nord-americans i els representants aleshores d’un nou cinema espanyol (Bardem, Saura, Erice) que lluitaven per obrir lluma l’enfosquit i gris panorama intern, junt a tots aquests qualsevol film de Bergman enriquia la programació anual dels Cine clubs.
L’Utiye vol rendir aquest minúscul però emotiu homenatge al cineasta suec en la Mostra d’enguany. I acomiadem aquest menut opuscle amb unes paraules del director que resumeixen breument la seua actitud humana i artística: “Tot el que he fet a la meua vida ha sigut emocional, i emocionalment ho he entregat a les meues pel·lícules. Aquestes poden crear emocions per als espectadors que les veuen i les reben. De vegades, poden arribar inclús a ser negatives, i és que el que més deteste a la vida és la indiferència”
PROGRAMACIÓ
AL TEATRE ECHEGARAY
dimecre 24 d’octubre
22:30 hores.
Inauguració 9a Mostra de Cinema d’Ontinyent
Curtmetratges d’autors locals:
Un fil sense fi de Cesc Biosca
El ataque de las pinzas mutantes de Joan Miquel Knight Peña
Pedra Perduda de Patricio Ferrero
Rumores de Vicent Gisbert
Los que miran son mirones de Manuel Mira
Candela de Sergi González
Viatge al MST de Dolors Sanchis
Paisatges, una mirada a la Vall Blanca de Xavier Mollà
Nubes de Toni Arnedo
dijous 25 d’octubre
10:30 hores. Presentació llibre INGMAR BERGMAN de Juan Miguel Company
19:30 hores. Fanny y Alexander
22:30 hores. Persona
divendres 26 d'octubre
19:30 hores. Secretos de un matrimonio
22:30 hores. Saraband
dissabte 27 d'octubre
19:30 hores. Saraband
22:30 hores. Secretos de un matrimonio
diumenge 28 d'octubre
19:30 hores. Persona
ACTIVITATS AL VOLTANT DE LA MOSTRA
Presentació del llibre INGMAR BERGMAN de Juan Miguel Company
Institut IES de l’Estació dijous 25 d’octubre a les 10:30 h
Juan Miguel Company Ramón (València, 22 novembre 1948)
Doctor en Filologia. És Professor Titular de Comunicació Audio-visual al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València, on imparteix classes d’Història i Teoria del Cinema.
Ha publicat assaigs de Crítica Literària, La realidad como sospecha (1986); estudis de Literatura Comparada, El trazo de la letra en la imagen (1987); monografies sobre realitzadors cinematogràfics, Ingmar Bergman (1990); aportacions puntuals a l’estudi del cinema espanyol dels anys quaranta, Formas y perversiones del compromiso (1997) i aspectes concrets del cinema contemporani, La mirada cautiva (1999).
Ha participat en nombrosos llibres col·lectius: Los años que conmovieron al cinema (1988); El cine de Marco Ferreri (1990); Surrealistas, surrealismo y cinema (1991); Critical Practices in Post- Franco Spain (1994); Wenceslao Fernández Flórez y el cine español (1998).
Sota el títol de El aprendizaje del tiempo (1995) va recopilar una selecció dels seus nombrosos articles i assaigs cinematogràfics que es trobaven dispersos a catàlegs i publicacions especialitzades.
Ha format part dels equips de redacció de Flor en la sombra. Antología crítica del cine español 1906-1995, obra en la qual també fou membre del Comitè Assessor, coordinat per l’editor de la mateixa Julio Pérez Perucha, i del Diccionario del cine español (1998), dirigit per José Luis Borau.
Ha preparat l’edició crítica del conte de Carmen Baroja Martinito, El de la Casa Grande (1999). La seua tasca d’edició del número 686 de la revista Arbor, El cine y las pasiones del alma (febrer 2003), ha sigut guardonada amb el premi de la AEHC (Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema) com la millor compilació de l’any. Actualment treballa a un estudi crític de Tristana (Luis Buñuel, 1969) que veurà la llum a finals de 2007.
COL·LABORADORS
