del 22 d'octubre al 25 d'octubre de 2009
"CINEMA DE TERROR"
Homenatge a Paul Naschy
Autor del cartell: Francesc Carbonell
1r Concurs de Curtmetrarges cine club Utiye
PROGRAMACIÓ
AL CINES YELMO EL TELER
dijous 22 d’octubre
22:30 hores. Inauguració 11a Mostra de Cinema d’Ontinyent i projecció de la pel·lícula: Rojo Sangre
divendres 22 d'octubre
22:00 hores: Gala d'entrega de premis del Concurs de Curtmetratges (1)
22:30 hores: Rojo Sangre
diumenge 25 d'octubre
20:30 hores: Rojo Sangre
(1) En la Sala Multiusos
1r CONCURS DE CURTMETRATGES CINE CLUB UTIYE
EN LA SALA MULTIUSOS
divendres 23 a les 22.00 hores
El cine club Utiye vol agrair als més del centenar de participants en el Primer Concurs de Curtmetratges del Cine Club Utiye l’enviament de les seues propostes fílmiques, algunes d’elles de notable valor cinematogràfic, raó que ha dificultat l’elecció dels finalistes, el llistat dels quals queda com segueix:
Secció A. Ciutat d’Ontinyent:
SAERAN. 4’00”
d’Asier Altuna. (Bergara, 1969).
EL ATAQUE DE LOS ROBOTS NEBULOSA-5. 6’20”
de José Maria García Ibarra. (Elx, 1982).
CIRUGÍA. 2’15”
d’Alberto González Vázquez. (Lugo, 1972).
DIE SCHNEIDER KRANKHEIT. 9’05”
de Javier Chillón Guerra. (Madrid, 1977).
50 BARRAS DE PAN. 9’42”
d’Álvaro Aránguez Ayemerich. (Villanueva de la Cañada, 1985).
LA NOCHE PINTA BIEN. 2’50”
de Juan Carrascal Ynigo. (Valladolid, 1979).
Secció B. La Vall d’Albaida:
UN DIA AL PARC. 7’00”
de David Sanz Requena. (Aielo de Malferit, 1979).
VA PASSAT A ONTINYENT. 8’10”
de Manuel Mira Albero. (Ontinyent, 1981).
AU. 5’30”
de Vicent Gisbert Soler. (Ontinyent, 1976).
REALIDAD. 1’40”
de Victor Gilabert Montava. (Ontinyent, 1988).
EL ABDUCIDO. 10’00”
d’Hugo Camacho de la Riva. (Alcázar de San Juan, 1983).
BABY PLEASE DON’T GO. 4’50”
d’Alejandro Albiñana Mompo. (L’Olleria, 1987).
---ooOoo---
EXPOSICIÓ I VENDA DE LLIBRES DE TERROR, FANTÀSTIC I CÒMIC A CÀRREC DE LA LLIBRERIA.
Centre Comercial El Teler del 22 al 24 d’octubre de 2009 de 19:30 h a 21:30 h
EL TERROR AL CINEMA
Conten les cròniques que durant les primeres exhibicions de L’arrivée d’un train in gare el pioner film dels germans Lumière (exhibit per primera vegada el desembre de 1895), els espectadors fugiren aterrits quan es van adonar que el tren que emergia de la fantasmàtica pantalla s’aproximava inexorablement cap a ells.
Quan pocs anys després el cinema va començar a estendre’s, una de les coses que més impressionaven els espectadors d’aquest cinema primitiu eren els impressionants primers plans de les cares dels personatges, eixos immensos caps decapitats que, tot i això, parlaven i miraven!
Es pot ben dir que des dels seus inicis i fins fa relativament poc temps, l’experiència d’anar al cinema a presenciar com desfilen eixes ombres màgiques per una pantalla, tots immersos en una sala totalment a fosques, no deixava de ser una experiència un tant fantasmagòrica equiparable als espectacles terrorífics de fira, marc que, no oblidem, va ser l’habitual de les primeres exhibicions cinematogràfiques.
Tampoc devem oblidar que l’acompanyament musical de les pel·lícules, cosa tan associada al cinema avui en dia, no va sorgir únicament per accentuar les accions o els sentiments mostrats a la pantalla, sinó també com a lligam terrenal per als espectadors en eixa experiència “sobrenatural” que era aleshores l’exhibició cinematogràfica. D’aquesta forma, el pianista actuava doblement com a il·lustrador sonor d’imatges mudes i com a reconfortadora percepció “real” de tan sobtada experiència.
Si el cinema era capaç des dels seus inicis de transportar als espectadors a sinistres situacions, no és d’estranyar que també des dels seus primers anys s’ocupara del gènere fantàstic, en general, i més concretament de pel·lícules destinades a “espantar” literalment els espectadors, de pel·lícules de terror. I no hi ha cap cosa que esglaie més que allò que ens resulta sinistre (estrany i quotidià alhora) com el tema del doble, tant immers en la cultura alemanya (heimlich/unheimlich), el rostre terrorífic d’allò quotidià que comença a comportar-se de manera estranya.
Un cinema de terror que ha anat canviant progressivament, perquè allò que feia por fa 100 anys, avui ens resulta informació quotidiana, i allò que espaventava fa cinquanta, ara, sovint, ens provoca somriures per la seua ingenuïtat. Tot i això, alguns films conserven intacta la seua capacitat d’excitació, si be el Dracula (1931) de Tod Browning avui en dia ens pot arribar, fins i tot, a avorrir, les imatges de Nosferatu (1922) de Friedrich Wilhelm Murnau o de Freaks (1932) del mateix Browning encara segueixen impactant-nos per la seua enorme força visual, i si be La Matanza de Texas (1974) de Tobe Hooper no ens deixa totalment sobreexcitats amb els nervis a flor de pell com ens va passar fa trenta anys, encara conserva eixa capacitat malsana de crear atmosferes terrorífiques que sols uns pocs grans mestres han estat capaços de crear.
A hores d’ara, el cinema de terror segueix essent un dels millors reclams dels cinemes, sobretot per als espectadors més joves, àvids d’experiències extremes, i no resulta gens fàcil acomplir les seues expectatives. L’onada de magnífics films orientals poblats d’esperits ancestrals a la recerca de venjances tot enmig de paisatges quotidians, l’elegància de propostes com les del nord-americà d’origen hindú M. Nigth Shyamalan o la irrupció d’experiments pseudorealistes com El proyecto de la Bruja de Blair (1999, Daniel Myrick - Eduardo Sánchez) o Rec (2007, Jaume Balagueró - Paco Plaza) aconsegueixen, de moment, que el cinema de terror es mantinga viu a les cartelleres com als seus orígens.
Una recomanació: jo de tu no m’adormiria a una sala de cinema, Freddy Krueger sempre estarà a l’aguait!
PAUL NASCHY.- 
Jacinto Molina en la partida de naixement. Nascut el sis de setembre del 34 a Madrid, batejat des d’aviat com el Boris Karloff hispànic va veure com creixia en el seu interior la vocació cinematogràfica i cinèfila a base de col·lar-se en els cines capitalins dels anys 40. Aquest sacerdoci fílmic té un punt inflexiu quan Naschy visiona Frankestein y el Hombre Lobo (Roy William Neill, 1940) i abraça la fe del Seté Art vitalíciament, àmbit on ha exercit de quasi que tot: actor, director, productor, guionista, etc. I en el temps lliure que li deixaven aquestes ocupacions encara va tindre uns moments per ser esportista d’èlit en halterofília (campió d’Espanya en diverses ocasions i participant en campionats internacionals), il·lustrador i dibuixant (encarregant-se de les portades dels discos d’Elvis, Bill Halley o Frankie Lane, a més de tindre temps per publicar algunes novel·les de gènere.
En 1968 se li adjudica l’honor d’iniciar el cine fantàstic i de terror en Espanya amb el guió i la publicació de La marca del Hombre Lobo, que alguns batejaran després com “fantaterror”, film fundacional al qual seguiran una llarga filera d’altres que conformen el gros dels films de culte patris d’aquest gènere: La Noche de Walpurgis, El Jorobado de la Morgue, El Gran Amor del Conde Drácula o El Espanto surge de la Tumba.
En 1976 decideix posar-se rere la càmera i utilitzar la seua experiència i savoir faire en el gènere per dirigir les seues pròpies realitzacions. D’aquesta decisió naixen títols emblemàtics de terror nacional com: El Caminante, El Huerto del Francés o El Aullido del diablo, entre d’altres, època que compagina amb l’elaboració de documentals per a la indústria japonesa.
Retornat del periple nipó reprén la seua carrera que acabarà estant formada per una àmplia llista de títols d’entre els quals destaquem les darreres produccions: School Killer, Octavia, Mucha Sangre, Rottwieler o La Herencia Valdemar, entre moltíssimes altres que completen una sòlida carrera com a director i actor i per les quals ha rebut nombrosos premis, com la Medalla d’Or de les Belles Arts entregat pels reis d’Espanya en 2001, i un dels més curiosos, és l’honor de posar el seu nom a un carrer d’Estepona, ciutat on se celebra un reputat festival de cine fantàstic, honor al qual s’haurà de sumar l’entrega del premi, en reconeixement a la seua carrera, que el cine club Utiye d’Ontinyent li oferirà en el transcurs de l’Onzena Mostra de Cine d’Ontinyent.
COL·LABORADORS
AJUNTAMENT D'ONTINYENT
MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE LA VALL D'ALBAIDA
AD LIBUTUM
ONTINET.COM
