PRESENTACIÓ per Álvaro Pons (1)

A finals del segle XIX, el còmic començava a prendre forma definitiva en les pàgines dels diaris americans, quasi en el mateix moment en què els germans Lumière van projectar per primera vegada l'eixida d'obrers d'una fàbrica francesa a Lyon. Cinema i còmic naixen així com arts agermanades en el temps, que es desenvoluparien en el segle XX fins al punt de ser els seus grans representants. A més d'època, ambdues arts comparteixen una concepció visual de la narrativa, molt distinta, perquè en el còmic el lector és actiu i marca el ritme narratiu, mentre que al cinema l'espectador és passiu davant un ritme definit pel director, però que poden intercanviar recursos. Els assajos de narrativa que Winsor McCay feia ja en les seues sèries de premsa van ser atentament estudiats pels pioners del cinema, que van trobar en el còmic quasi una enciclopèdia de posada en escena i muntatge seqüencial. I, a més, van trobar un filó d'històries amb què omplir hores i hores d'evasió. Si el còmic es nodria dels “pulps” i la novel·la per entregues, el cinema ho feia de les tires de premsa que es publicaven en l'època. Sèries com Dick Tracy o Flash Gordon van ser objectiu ràpid dels productors, que van trobar en elles un material perfecte per als serials cinematogràfics dels anys 30, hereus dels radiofònics i antecedents directes de les sèries de TV. El ros Buster Crabbe es va convertir en tot un heroi popular gràcies a aquestes pel·lícules, mentre Johnny Weismuller no deixava les selves per a encarnar Jim de la Jungla en la gran pantalla. Els primigenis efectes especials es masegaven al màxim per aconseguir que la imaginació sense límits dels còmics deixara l'espectador sense paraules en la gran pantalla.

I no tan sols serials: durant els anys cinquanta còmics tan famosos com Li'L Abner o Prince Valiant van arribar a la gran pantalla com a pel·lícules de gran pressupost. Un maridatge que durant aqueixa època es refredaria, quedant quasi oblidat fins als anys 60, en els quals els francesos van tornar a trobar el plaer de portar al cinema els seus herois de ficció. Jane Fonda donaria vida a l'atrevida Barbarella de Jean Claude Forest, i Mónica Vitti a una enlluernadora Modesty Blaise, reconvertits en icones pop. Però els còmics ja havien trobat acomodament en la televisió: el deliri camp de Batman en la dècada dels seixanta obriria el camí a un seguit de sèries que adaptaven superherois a la xicoteta pantalla, com Wonder Woman.

No obstant això, cinema i còmic mantindrien una relació relaxada fins que en 1978 Richard Donner estrenara la mítica Superman, una milionària superproducció que obriria el pas de noves adaptacions cinematogràfiques. A poc a poc, els superherois dels comic-books van començar a passar a la gran pantalla amb major o menor fortuna: Batman, Capità Amèrica… Un lent camí que esclataria finalment en el nou segle amb els avanços de la tecnologia digital. San Raimi i Bryan Singer van demostrar amb Spider-Mani X-Men que era possible traslladar al cinema l'espectacle dels superherois amb una fidelitat màxima, començant una imparable sèrie d'estrenes: Els 4 Fantàstics, Iron Man, Hulk, Hellboy, Ghost Rider, Daredevil…A penes la punta de l'iceberg de l'allau d'estrenes previstes per als pròxims anys, que permetrà veure en la gran pantalla gairebé a tots els personatges dels universos superheroics de les grans companyies.

I no sols això: l'èxit de les adaptacions ha afavorit que molts altres còmics comencen el trànsit entre el paper i el cel·luloide, des dels còmics més alternatius i independents, com ara Ghost World o American Splendor, fins a còmics més comercials però realitzats fora del mainstream imperant, com Wanted o 300. Fins i tot altres països han donat el pas i hem vist versions d'imatge real de personatges com Astérix, Iznogoud, Lucky Luke, Blueberry o dels nostres castissos Mortadelo i Filemón, en delirant i fidel versió de Javier Fesser.

Es podria dir que Hollywood ha perdut la imaginació i que necessita desesperadament d'idees per a continuar funcionant. És possible, però també és cert que la indústria del cinema només està aprofitant una iconografia que forma part ja de l'imaginari col·lectiu, que ha viscut amb aqueixos personatges i gaudeix veient al cinema. Fins i tot podríem estar atenent a un canvi important: el trasllat del gènere de superherois, nascuts en els còmics, al cinema, que està ja demostrant que és capaç de crear els seus propis personatges superpoderosos a imatge i semblança dels dibuixats, com Darkman, Hancock, Neo o Els Increïbles.

Cinema i còmic han viscut ja cent anys junts compartint espais i idees i, amb seguretat, ho faran uns quants segles més.

(1) Álvaro Pons (Barcelona 1966) és crític de còmic i professor universitari, amb una àmplia labor al camp de la divulgació i la crítica de còmic, col·labora com a crític de còmics a EL PAÍS i el suplement cultural Babelia.

---

PROGRAMACIÓ
AL CINES YELMO EL TELER

dijous 30 d’octubre
22:30 hores. Inauguració 10a Mostra de Cinema d’Ontinyent i projecció de la pel·lícula: Persépolis

divendres 31 d'octubre

18:00 hores: Darkman
20:15 hores: Creepshow
22:30 hores: Sin City

dissabte 1 de novembre

18:00 hores: Superman III
20:15 hores: Darkman
22:30 hores: Old Boy

diumenge 2 de novembre

18:00 hores: Creepshow
20:15 hores: Old Boy
22:30 hores: Sin City

---

ACTIVITATS AL VOLTANT DE LA MOSTRA

EXPOSICIÓ “CÒMIC I CINEMA” d’Àlvaro Pons.
Centre Comercial El Teler del 24 d’octubre al 9 de novembre en horari comercial.

A finals del segle XIX, el còmic començava a prendre forma definitiva en les pàgines dels diaris americans, quasi en el mateix moment en què els germans Lumière van projectar per primera vegada l'eixida d'obrers d'una fàbrica francesa a Lyon. Cinema i còmic naixen així com arts agermanades en el temps, que es desenvoluparien en el segle XX fins al punt de ser els seus grans representants. A més d'època, ambdues arts comparteixen una concepció visual de la narrativa, molt distinta, perquè en el còmic el lector és actiu i marca el ritme narratiu, mentre que al cinema l'espectador és passiu davant un ritme definit pel director, però que poden intercanviar recursos. Els assajos de narrativa que Winsor McCay feia ja en les seues sèries de premsa van ser atentament estudiats pels pioners del cinema, que van trobar en el còmic quasi una enciclopèdia de posada en escena i muntatge seqüencial. I, a més, van trobar un filó d'històries amb què omplir hores i hores d'evasió. Si el còmic es nodria dels “pulps” i la novel·la per entregues, el cinema ho feia de les tires de premsa que es publicaven en l'època. Sèries com Dick Tracy o Flash Gordon van ser objectiu ràpid dels productors, que van trobar en elles un material perfecte per als serials cinematogràfics dels anys 30, hereus dels radiofònics i antecedents directes de les sèries de TV. El ros Buster Crabbe es va convertir en tot un heroi popular gràcies a aquestes pel·lícules, mentre Johnny Weismuller no deixava les selves per a encarnar Jim de la Jungla en la gran pantalla. Els primigenis efectes especials es masegaven al màxim per aconseguir que la imaginació sense límits dels còmics deixara l'espectador sense paraules en la gran pantalla.

Álvaro Pons.- (Barcelona, 1966) és crític de còmic i professor universitari, amb una àmplia labor al camp de la divulgació i la crítica de còmic.
La seua labor com a crític va començar en el fanzineEl Maquinista (La General, 1990), que continuaria després en EMM (La General, 1991). Ha col·laborat en diferents fanzines sobre còmic, com ara Otaku Press!, Imatges, Volum, Nemo, La Guia del Còmic o Dolmen. Des de 1999, és responsable de la secció Tebeos que nunca te dije en la revista valenciana Cartelera Turia. Ha col·laborat en llibres com Neil Gaiman, tejedor de sueños (Global Ediciones, 1994) o Alan Moore, el señor del tiempo (Global Ediciones, 1994).
En 2002 va crear el blog La Cárcel de Papel, que donaria peu a una important activitat de blogs al voltant del còmic a Espanya. Aquest blog va rebre en 2003 l'esment especial del Fòrum de còmic europeu i en 2005 el premi d'Expocomic a la millor web. Com a divulgador, ha rebut el Premi Diario de Avisos 2004 al millor comentarista de còmics i el premi popular a la millor labor de divulgació del XXV Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2007). Ha col·laborat en les publicacions teòriques International Journal of Còmics Art (2004) i en Boletín Galego de Literatura (2007).
En 2007 va publicar el llibre Viñetas a la luna de Valencia, historia del tebeo valenciano 1965-2007 (Edicions de Ponent), que continua el treball emprès per Pedro Porcel en el seu imprescindible Clásicos en Jauja.
Durant el 2007 any va mantenir el blog DDT/Diario de tebeos per a EP3.es. Des d'aqueix mateix any col·labora com a crític de còmics a EL PAÍSi el suplement cultural Babelia.

---ooOoo---

EXPOSICIÓ I VENDA DE LLIBRES DE CÒMIC A CÀRREC DE LA LLIBRERIA. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL ALMA DE LA ESPADA” amb la presència de l’autora Delfina Palma que signarà llibres.
Centre Comercial El Teler del 30 d’octubre al 2 de novembre de 2008.

Delfina Palma (Ontinyent, 1977) és llicenciada en Belles Arts. Sent una especial inclinació pel món del còmic, ha col·laborat en el passat en distintes publicacions especialitzades. Actualment es dedica al disseny gràfic i a la il·lustració de forma freelance. Ha escrit el llibre Bleach: L’ànima de l’espasa (Edicions Dolmen), una guia sobre el manga i la sèrie de TV del mateix títol.

---ooOoo---

PROJECCIÓ DEL AUDIOVISUAL “LES HEOÏNES DEL CÒMIC” de Rafael Francés Romero
Sala d’exposicions del Centre Comercial El Teler del 24 d’octubre al 9 de novembre.

Quan parlem de personatges heroics de còmic, ens venen de seguida al cap els noms de Superman, Spiderman, Batman i altres herois masculins més o menys de moda, ara podíem parlar també deIron-man o Hellboy.Com a altres parcel·les de la literatura el masclisme domina la creació i la industria del còmic. Contra eixa tirania van anar apareixent una sèrie de heroïnes tan fortes i efectives com els seus partenaires, però a diferència dels apàtics herois elles transpiren sensualitat per cada porus. Definitivament són superiors, són SEXYS.

Les heroïnes de còmic és un curiós viatge que recorre part de eixa literatura i iconografia alternatives. No hi estan totes, manquen, entre altres, Aeon Flux, She-Hulk, Cave Woman, Emma Frost, Mary Marvel, Power Girl, Shanna, Xena o les heroïnes dels vídeo-jocs Lara Croft o Chun Li, però són totes les que hi estan. Aquest viatge ens portarà des del món de la coqueta SuperGirl als universos voluptuosos de Vampirella i a la sensualitat carnal de Druuna.

---ooOoo---

FESTA DE DISFRESSES COSPLAY AL PUB MÀGIC
Centre Comercial El Teler, divendres 31 d’octubre des de les 12 de la nit.

 

Les 50 primeres disfresses seran obsequiats amb una consumició, així com a qui presente l’entrada de l’Utiye de la 10a Mostra de Cinema d’Ontinyent.

---ooOoo---

VISITA DE PERSONATGES DE CÒMIC AL CENTRE COMERCIAL EL TELER AMB LA COL·LABORACIÓ DE “LA LEGIÓN 501”.
De divendres 31 d’octubre a 2 de novembre de 18 a 21 hores.

 

Podreu fer-se fotos amb ells i gaudir dels superheroïs en viu i en directe.

---ooOoo---

ESPAI LLIURE PER DIBUIXAR LES VOSTRES CREACIONS
Sala d’exposicions de El Teler 3a planta del 30 d’octubre al 2 de novembre de 2008.

---ooOoo---

ELS ASSISTENTS AMB DISFRESSA A LES PROJECCIONS DE LA MOSTRA DE CINEMA D’ONTINYENT TINDRAN UNA REDUCCIÓ DEL PREU DE L’ENTRADA, TANT SOLS SERÀ DE 3 €.

 

---

COL·LABORADORS