Sipnosi: Angèle treballa en un saló de bellesa. Té vora quaranta anys i les seues relacions amb els homes es reduïxen a trobades esporàdiques i no molt satisfactòries. Està sola, però rebutja l’amor, potser per por al patiment que, segons ella, comporta enamorar-se d’una altra persona. Quan el jove Antoine, desconegut per a ella, la sorprén pel carrer i li declara el seu amor, la resposta d’ella és la de sempre: el rebutja. En este microcosmos creat a partir del saló de bellesa es crea tot un univers de confidències, interioritats i reserves on les dones, en un ambient de natural intimitat, donen a conéixer els seus secrets i les seues esperances.

***

El primer llarg de la realitzadora Tonie Marshall que arriba a les nostres pantalles (els altres són inèdits per raó de distribució), ha obtingut quatre premis «Cesar» del cinema francés (millor direcció, millor pel·lícula, millor guió i millor actriu revelació a Audrey Tatou). Destaca sobretot per comptar amb un extraordinari repartiment femení, encapçalat per Nathalie Baye i les altres coprotagonistes (Bulle Ogier, Mathilde Segnier i Audrey Tatou), i arredonit per diverses presències episòdiques (Marie Rivière, Emmanuelle Riva, Edith Scob…).
A partir d’un escenari principal, un saló de bellesa que és atés i freqüentat majoritàriament per dones, Tonie Marshall ha fet un relat individual (la trajectòria i les quimeres de la protagonista) i col·lectiu (tota la gamma de personatges) alhora. El resultat, més prop de la comèdia que del drama, és un atractiu i suggestiu repàs a la condició humana (a les dones, sobretot), que es fixa en les qüestions laborals, sentimentals i físiques, i que observa les diferents edats, el pas del temps, les experiències amoroses i sexuals, els temors, les frustracions, els desacords, etc. En el saló de bellesa s’atén a les marques del temps, a la salut i a l’estat de la pell, amb divertits contrastos entre clientes (des de l’exhibicionista que passeja nua pel local fins a l’asmàtica que no tolera que li toquen la cara).
Per damunt de tot este ventall d’anècdotes i vivències, el film transmet una rigorosa aproximació a l’univers femení, tot diferenciant la gran ciutat de la capital de províncies, les actituds convencionals dels afanys personals, les decisions passives o conformistes enfront de la presa d’iniciatives, tot tractant temes com l’amistat, l’amor, el sexe, la decepció, el suïcidi…
És com una espècie d’enquesta embolicada amb tons de comèdia, d’acurada aproximació a la realitat, sense conclusions moralitzants, amb una meravellosa protagonista que, per raons d’edat i d’experiència, apareix situada tot just en el centre de les reflexions.
Marshall s’ha declarat admiradora de films com Las señoritas de Rochefort (Jacques Demy), i els colors irreals del saló de bellesa i el constant dring dring de la porta (en un film sense quasi música) efectivament ens remeten al personal univers de Demy.
La pel·lícula arriba a les nostres pantalles avalada pels prestigiosos premis «Cesar» i precedida per una bona acollida del públic francés (amb més d’un milió d’espectadors). Hi ha un exquisid domini de la posada en escena i de la planificació, així com un savi sentit de la narració i un intel·ligent joc d’elipsis.
El guió i els diàlegs, escrits per Tonie Marshall, Marion Vernoux i Jacques Audiard, han creat un món en el qual les dones parlen del que realment els interessa, des de les jovenetes de vint anys fins a les que comencen a enfrontar-se a la maduresa. Tot això en un espai de color de rosa, el saló de bellesa, que representa, segons la directora «un món màgic que s’escapa de la realitat».
La fotografia, la llum i el color tenen, per tant, un paper molt important en este film.