Trixie

EUA. 2000. Comèdia. Color. Scope. Dolby. 117 minuts.

Direcció: Alan Rudolph Guió: Alan Rudolph. Fotografia: Jan Kiesser. Música: Mark Isham i Roger Neill. Intèrprets: Emily Watson, Dermot Mulroney, Nick Nolte, Nathan Lane.

Sipnosi: Trixie Zurbo ha aconseguit un lloc de treball particular a un casino: és la detectiu d’este espai d’oci. La seua faena rutinària es vorà totalment alterada quan aparega una cantant assassinada. Un cas per investigar les implicacions de dos sospitosos: un senador i un milionari sense escrúpols.Una trama tèrbola on hi haurà un assumpte de xantatge i una cinta de vídeo porno que amenaça la fama del polític.

* * *

L’última història del director Alan Rudolph acosta l’espectador a una intriga policíaca en clau de comèdia on es repetixen els seus personatges grisos i perdedors que recerquen la dignitat personal mitjançant la seua professió i l’amor.
La crítica entén que l’evolució cinematogràfica d’este director nord-americà, que va començar la seua carrera fent cinema independent «de culte», ha anat evolucionant cap a terrenys més comercials.
Gran part de l’atractiu d’este film és la presència de l’actriu britànica Emily Watson (Rompiendo las olas) en el paper principal de la història.
El relat s’articularà al voltant de les dificultats de la protagonista en el cas que investiga, agreujades per tindre problemes amb el llenguatge a conseqüència d’una disfunció entre pensament i expressió oral. Aspecte que el director considera significatiu perquè les idees de la detectiu van per davant de les seues paraules.
Els especialistes han assegurat que es tracta d’una pel·lícula dirigida més a agradar al públic que centrada en un guió rigorós amb una intriga estructurada.
El repartiment d’actors compta amb altres noms coneguts com Nick Nolte, Nathan Lane i Dermont Mulroney amb un marge de treball molt ample per part de Rudolph, a qui li agrada que els actors interpreten de manera lliure les seues idees.
La pel·lícula compta amb la producció de Robert Altman, de qui va ser ajudant de direcció en els anys 70.
En definitiva es tracta d’una proposta cinematogràfica a mig camí entre la comèdia i el cine negre.