***

Una explosió de ganes de viure ompli a Carlos. La força que l’arrossega és més forta que la raó. Vol viure, experimentar, disfrutar sense límits, sense tabús. A Chica li passa el mateix, necessita sentir que la seua vida val la pena. Natxo busca en el seu interior la resposta a tota aquesta energia que sent, que el mou cap avant. Els altres, que es conéixen des de xicotets, en l’intent de donar sentit a les seus vides, units per una sinzera amistat i cadascun d’ells per un camí, viuran a l’extrem la seua recerca, en l’illa que fou el somni d’una vida diferent: Eivissa.
Natxo, Chica i Carlos comparteixen des de la infància els seus jocs, els seus secrets, els seus desitjos. Junts caminen cap a la maduresa, cap a un destí que ja està escrit però que cadascun ha de saber llegir a la seua manera. Natxo aposta per buscar el seu jo interior, torna de l’Índia totalment “contaminat” de l’espiritualitat i l’harmonia.
Carlos no ha necessitat anar a cap lloc per viure a tope, sense prejudicis, sense conceptes, sense regles. Ha triat el camí de la confiança, senzillament viu sense por.
La xica els segueix a ells sense tindre massa clar el que realment vol. No li agrada la seua vida, ni la seua feina. Sols trobarà la felicitat quan prenga la direcció de la seua vida, fins que impedisca als altres que decidisquen per ella.
L’entorn que els ha vist créixer és una terra promesa: Eivissa. L’illa que va acollir a tots aquells que van voler un món millor. Homes i dones que no es coneixien entre ells però que estaven en sintonia: estimáven la vida i la vivien en llibertat.
Els tres amics seguiran units, malgrat que els camins que han triat són diferents. Els tres romandran junts més enllà del somni perquè la vida segueix sense parar-se per res ni per ningú.
El director d’aquesta pel·lícula explica el per què de la seua història: “He viscut a un lloc que per a mi és especial i he conegut i conec a gent que m’ha tocat molt. M’han fet sentir. Crec que és important sentir.
Així que sent i escric  sobre la gent que conec. La primera versió del guió no té massa sentit però hi ha alguna cosa que em va fer sentir i vaig tirar endavant. Els meus amics estan dins. La seua vida està dins. La història té un tant de ficció però són ells, estan a Eivissa, en el meu lloc especial”. Així explicava Fioravanti el que va sentir quan va escriure el primer guió de la pel.lícula i tres anys després, sentat davant el mateix guió, va rellegir la història i es va llançar a portar-la al cinema.
El sueño de Ibiza es tracta de l’òpera prima que firma Igor Fioravanti, fins ara director de spots publicitaris. Des que va deixar Eivissa, on va passar la seua infància i adolescència, per a estudiar la carrera de cine, ha acomplert el seu propi somni: tornar a l’illa per a fer la seua primera pel·lícula.