El Otro Barrio

Espanya. 2000. Dramàtic. Color. Dolby. 132 minuts.

Direcció: Salvador García Ruiz Guió: Salvador García Ruiz a partir de la novel·la d’Elvira Lindo. Fotografia: Teodoro Delgado. Música: Pascal Gaigne. Intèrprets: Álex Casanovas, Jorge Alcázar, Alberto Ferreiro, Pepa Pedroche, Empar Ferrer .

Sipnosi: Ramón és un jove de quinze anys, orfe de pare, que viu al barri de Vallecas i que, de sobte, es veu embolicat en un judici per culpa d’un inesperat accident. La família contacta amb Marcelo, un advocat que va abandonar el barri temps enrere i que ara treballa d’assessor fiscal. Ramón s’ha de refugiar en una residència per a joves problemàtics, però quan pot tornar a casa es resistix a fer-ho. Marcelo l’ajuda i té l’ocasió per trobar-se amb un passat que semblava esborrat de la seua vida.

* * *

Mensaka va ser un notable debut del director Salvador García Ruiz, tot revelant una sensible capacitat d’observació dels ambients i dels caràcters dels seus protagonistes.
Les dues línies argumentals de El otro barrio, inevitablement destinades a trobar-se, venen marcades per una banda, per les desafortunades conseqüències d’un sorprenent accident domèstic provocat per Ramón, un adolescent de quinze anys, que l’obligarà a ser internat en un centre d’acollida, però que, paradoxalment, el jove entendrà com una ocasió d’or per fugir de la rutina esterilitzant, d’una família opressiva, de l’absència del pare…, i, per d’altra, el procés de reencontre de Marcelo, un advocat de brillant futur amb el seu barri natal de Vallecas, i que veurà en Ramón, com si d’un espill temporal es tractarà, a si mateix anys enrere, quan va fugir buscant millor fortuna. Esta pèrdua d’arrels comuna és la que el fa comprometre’s amb l’adolescent.
Este eix principal es veu envoltat, sobretot durant la permanència de Ramón al centre d’acollida, per un important nombre de històries paral·leles, que tot i ser marginals des del punt de vista narratiu, no resulten menys important. Probablement, sobre estos personatges radica una part important de l’encant de la pel·lícula.
A tots estos elements costumistes s’afegixen certes fugues al món imaginari de Ramón habitat pel fantasma de son pare, amb qui manté converses. I és possiblement este un dels punts dèbils de la pel·lícula, conseqüència d’una poesia forçada i no derivada del mateix procés narratiu.
La pel·lícula té una interessant indefinició genèrica: intriga, elements melodramàtics, crònica sociològica… Elements tots exposats per Salvador García Ruiz de manera respectuosa amb l’espectador, però sense renunciar a donar la seua visió del que està contant i a intentar que l’espectador empatitze amb ella.
Com ell mateix ha declarat a propòsit de la pel·lícula, al rodatge tot està dispost «perquè l’espectador senta que allò que va a veure va succeir; que jo estava allí, i que, com ho vaig veure, ho conte»…
El otro barrio és una bella pel·lícula la modèstia de la qual la fa encara més valuosa. Un relat quasi intimista que, partint d’una història melodramàtica, renuncia al sentimentalisme i a qualsevol efectisme per indagar amb valentia en vides versemblants.

Bibliografia
Cine para leer. Dirigido por.