Elling
«Elling». Direcció: Petter Naess País: Noruega. Any: 2001. Durada: 90 minuts Intèrprets: Per Christian Ellefsen, Sven Nordin, Marit Pia Jacobsen, Jorgen Langhelle, Per Christensen, Hilde Olausson, Ola Otnes, Eli Anne Linnestad, Cecile A. Mosli, Joachim Rafaelsen Guió: Axel Hellstenius, bassat en una novel.la de Ingvar Ambjornsen Producció: Dag Alveberg. Música: Lars Lillo-Stenberg
Fotografia: Svein Kravel. Muntatge: Inge-Lise Langfeldt

***

No es pot dir que el cinema del nord d’Europa tinga entre nosaltres una popularitat excessiva: amb prou feines coneixem l’obra d’un representant de cada un dels països escandinaus. Suècia és des de fa ja molts anys patrimoni cinematogràfic d’Ingmar Bergman, i ara de la seua hereva Liv Ullman; Finlàndia i els germans Kaurismaki o Dinamarca i Dreyer i, des de fa una dècada, amb Von Trier i el polèmic moviment Dogma. Però, cert és que, de tant en tant, ens hi arriben unes honorabilíssimes obres mestres d’aquelles que deixen bocabadades la gent famolenca de bon cine. Ara, el cinema noruec, el qual ens és pràcticament desconegut, ens fa arribar una de les seues produccions més populars en el últims vint-i-cinc anys: Elling.
El film explica la peripècia de dos homes madurs amb problemes psíquics: Elling i Kjell, als quals es dóna l’oportunitat de reintegrar-se a la societat, al món real, després de dos anys internats en un hospital psiquiàtric. Però, per a una persona que entra en un restaurant li resulta tan dificultós com creuar l’Antàrtida, aquesta nova vida està repleta d’obstacles. Tot es complicarà quan apareix una dona en la vida d’un dels protagonistes.
Tenint en compte aquest argument, no és un despropòsit esperar-se un drama descarnat, però la sorpresa, agradable sorpresa, arriba perquè el to de la comèdia supera de llarg els recursos de, per dir-ho clàssicament, la tragèdia. No hi esperen llagrimeig: sensible però gens carrinclona, més agra que dolça i alhora confirma que el cinema escandinau sap una mica de bon humor.
Elling és un film amable en el seu conjunt, sense excessives estridències, ben dirigit i correctament interpretat. A més a més, Petter Naess no s’endinsa en molestos sidrals alliçonadors ni sentimentaloides, que d’això ja n’estem ben servits amb el cinema nord-americà, cosa que permet mantenir una distància prudencial amb el relat.
Aquest és el segon llargmetratge del director Petter Naess, cineasta procedent del món del teatre on ha treballat com a escriptor, director i actor. Elling està basada en la novel·la del norueg Ingvar Ambjorsen que després es va convertir en una exitosa obra teatral dirigida pel propi Naess.
Molt ben rebuda per públic i crítica en circuits festivalers, Elling es va presentar en la secció Zabategi en el passat Festival de Cine de San Sebastian, aconseguint el premi especial al nou director i el del Jurat de la Joventut. Va ser, també, candidata a l’Oscar 2002 a la millor pel·lícula en llengua estrangera.