Ciudad sin Límites
«En la ciudad sin límites». Direcció: Antonio Hernández País: Espanya i Argentina. Any: 2001. Durada: 120 minuts Intèrprets: Leonardo Sbaraglia, Fernando Fernán-Gómez, Geraldine Chaplin, Ana Fernández, Alfredo Alcón, Leticia Brédice, Adriana Ozores, Roberto çlvarez, Àlex Casanovas Guió: Antonio Hernández i Enrique Brasó
Producció: Zebra Producciones, Icónica, Patagonik Film Group. Música: Víctor Reyes. Fotografia: Unax Mendia Muntatge: Javier Lafaille i Patricia Enis

Sipnosi: Víctor descobreix que la bogeria del seu pare amaga un secret terrible, que pot ferir tota la família
Filmografia: «Apaga y vámonos», «Cómo levantar mil kilos», «Lisboa», «El gran marciano»


Feia temps que no arri bava a les nostres pantalles un thriller espanyol tan emocionant, de tanta qualitat, que mantinguera el suspens fins a un final tan sorprenent, inquietant, tràgic i feliç. Un film rodó.
En la ciudad sin límites se´ns narra una història preciosa, la de Max, un home major a les portes de la mort, a qui, pareix ser, la bogeria li ha envaït la seua ment, i que és tractat per la seua família com un malalt terminal, sense fer-li cas. Tot això ocorre fins que arriba Victor, el fill menut del matrimoni que resideeix a l’Argentina, el qual, commogut per la soledat del vell, està disposat a arribar al final d’allò que el seu pare té al cap i que no el deixa morir en pau. Perquè, a banda de la malaltia, el que s’amaga darrere d’aquesta història és un secret de joventut.
La memòria, aquest és el tema del llargmetratge, l’aresta dramàtica que el farceix de densitat narrativa, l’interés fonamental que desperta la història va sempre lligat a aquest extrem. La lluita amb els records i les visions d’un passat recent, nugats a la militància comunista i un misteriós personatge que és la clau per a entendre que aquella família, sumida en qüestions d’herència, deu la seua existència a una mentida.
El director salmantí Antonio Fernández, de qui podem recordar l’excel·lent Lisboa, construeix una pel·lícula fascinant, un drama humà en torn a aquests dos personatges interpretats magníficament per Fernando Fernán Gómez i Leonardo Sabaraglia, recent Goya al millor actor revelació pel seu paper a la pel·lícula Intacto, als quals acompanya una recuperada per al cine Geraldine Chaplin que està molt en el seu paper.
En la ciudad sin límites és una pel·lícula imprescindible que tot aficcionat al cinema no pot deixar de gaudir. Cine polític, intens, ple d’emocions, carregat de poderoses veritats, portador d’una memòria que mai ningú podrà esborrar, sobrat d’esplèndis moments, de magnífiques escenes, de bellesa i d’inteligència narrativa, capaç de ferir els sentiments de qualsevol, sensible davant situacions horribles, llançador d’un missatge directe on la vida és el que importa, on la mentida ha de ser descoberta, finalitzant amb una contundent paradoxa on l’eixida només es troba a la mort, però també la veritat.