El Cielo Abierto
«El cielo abierto». Direcció: Miguel Albaladejo País:
Espanya. Any: 2000. Durada: 90 minuts Intèrprets: Sergi López,
Mariola Fuentes, Mª José Alfonso, Emilio Gutiérrez Caba,
Angeles Albadalejo Guió: Miguel Albadalejo, Elvira Lindo. Música:
Lucio Godoy Fotografia: Alfonso Sanz. Muntatge: Angel Hernàndez
***
La pel·lícula ens conta una història quotidiana, però
no per això poc original. Tracta sobre la vida d’un psiquiatra
a qui acaba d’abandonar la seua dona i està totalment enfonsat.
En aquest estat ha d’acollir a la seua sogra en casa que va a Madrid
per fer-se unes proves mèdiques i desconeix la notícia de
la recent separació. El psiquiatra continua la seua vida passant
consulta amb l’ajuda d’una eficient infermera que sent admiració
per ell i prenent whiskys amb un amic ginecòleg que tracta ara la
seua sogra. En el seu treball coneix la germana d’un pacient, Jasmina,
qui li torna la cartera que el jove li va furtar i comencen una relació
personal que anirà evolucionant. El joc del psiquiatra que escolta
i Jasmina que se sent valorada és un dels pilars de la pel·lícula:
ell està acostumat a atendre a pacients amb discursos de vegades
buits i es troba amb algú que li aporta punts de vista nous. Per
altra banda, Jasmina agraeix que algú li reconega el seu valor, ja
que fins el moment es limita a ser la persona en qui els membres de la seua
família descansen els problemes. Precisament el personatge de Jasmina
és una continuïtat del que apareixia en altre títol del
director,”La primera noche de mi vida”, però aquesta
vegada tindrà un contrapunt feliç al paper infeliç
de l’anterior film.
La base de la pel·lícula descansa principalment en el guió
que utilitza un humor intel·ligent que no cau en els tòpics,
una història que es veu amb facilitat i que no deixa de costat un
rerafons social. Part d’aquest mèrit és d’Elvira
Lindo, la coguionista que sap fer uns personatges graciosos i, encara que
un poc esperpèntics. no deixen de ser reals.
L’atracció pels personatges quotidians és una de les
opcions que el director alacantí utilitza sovint en els seus films
construint un univers humà molt particular: “Aquesta predilecció
és perqué pense que no fa falta anar a situacions extremes
per a parlar de qüestions profundes. Pareix que no passe res però
l’emoció naix dels xicotets detalls”, afirma Albadalejo.
De la pel·lícula la crítica ha dit una frase que pot
resumir l’essència del film: “és una reflexió
madura i intimista que parla sobre com l’amor pot aparèixer
en el lloc on menys s’espera. Una comèdia subtil i estimulant”.
La cinta va ser reconeguda en diversos certàmens com el festival
“Cines de España y América Latina” de Brusel·les
on va guanyar la secció de “Cines de España” per
votació del públic. A més els periodistes van concedir
un premi especial a la pel·lícula en esta secció. També
va estar present guardonat amb el “Premio Rita” i premi al millor
guió en el V Festival de Cine Latino de Los Ángeles.
