El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 11 de març de 2010 a les 22:30 h
divendres 12 de març de 2010 a les 22:30 h
diumenge 14 de març de 2010 a les 20:30 h

---

Ós d’Or al Festival de Berlín i FRIPRESCI de la Crítica Internacional.
Nominada als Oscar com a Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

Madeinusa era l’insòlit títol d’un film sorprenent dirigit per una jove realitzadora peruana de nom Claudia Llosa. També era el nom d’una jove índia amb el rostre de Magaly Solier. La teta asustada és altre curiós títol que pertany a la segona cinta de la mateixa directora, en la qual tornem a trobar el bell rostre de Magaly Solier encarnant un personatge que atravessa la pel·lícula des de la por i el silenci fins a la llum i la força. La teta asustada és, a més a més, el nom amb què es coneix en Perú una estranya malaltia que deixa sensa ànima els nens amamantats per les dones que van sofrir directament la violència de Sendero Luminoso en els cruels temps en què aquesta guerrilla de tendència maoista, i la seua evident deriva vers la crueltat i la barbàrie, van assolar algunes zones del Perú, sobretot les zones selvàtiques i els territoris agrícoles més subdesenvolupats, alliçonant –a la força- en les seues directrius d’extrema esquerra la gent que, deien, tractaven d’educar i alliberar; una malaltia aquesta que té la seua continuació en l’altre costat de l’espectre polític, ja que els paramilitars pròxims a l’extrema dreta que combatien la guerrilla maoista de Sendero (fins a la detenció –i posterior exhibició pública en una gàbia- del seu líder històric Abimael Guzmán) provocaven un mal semblant en les dones peruanes que eren víctimes de la seua valvatgia, la brutalitat i les contínues violacions.

Fausta és una jove que pateix eixe mal de la teta asustada (un nom tan popular com burde i despectiu per a la malaltia, la mateixa que van patir totes aquelles dones desvalgudes) i que intenta combatre’l composant cançons en llengua quètxua, tonades i poemes que li naixen del mateix centre del cor. Fausta, però, té un secret més profund i fins que no aconseguesca arrancar-se’l, literalment, del cos, no podrà assolir l’equilibri i benestar que necessita com a ésser humà. Claudia Llosa conta aquesta història contemporània, ambientada en un barri emergent de la ciutat de Lima, amb la delicadesa del traç d’una flor, tractant, amb tota la cura del món, la seua protagonista, deixant-la créixer en un context en el qual la vida quotidiana està plena de bodes, festejos, piscines improvisades, amics, del tot, inesperats i no poques sorpresas per esborrar el cruel pasta.