Teatre Echegaray: dijous 5 de març de 2004

En un d’eixos barris perifèrics de la ciutat moderna anomenats marginals, encara que els seus habitants preferesquen dir que són marginats, uns jòvens que opten per l’acció participativa formen un col·lectiu, el «Kol·lectiu de jòvens del barri». Apostant per un futur menys negre s’embarquen en diversos projectes de caràcter social amb l´objectiu de fomentar l´autoestima dels individus i canviar la imatge del barri.

Les idiosincràcies i personalitats del grup compliquen el seu progrés, fins i tot duen al fracàs. Un dels projectes que els anima és muntar una obra que es base en històries viscudes per ells mateixos o per algun veí: la droga, la xenofòbia, la família desestructurada, els maltractes, l’atur, etc, són els temes escollits, i els dramatitzen amb la intenció de reclamar la dignitat i la importància dels somnis i fer realitat els seus projectes com muntar una granja per a l´autoabastiment del barri.

Aquest film, fet al marge de molts dels canals habituals del rodatge, muntatge i distribució de les pel·lícules a l’ús, és una rara avis que difícilment acostuma arriba a les sales cinematogràfiques, aquesta és una oportunitat per gaudir-la i per veure una mostra de les moltes propostes artístiques (com altres que projectarem aquestes jornades) que solen acabar als calaixos de les productores o d´algun representant poc agosarant, unes propostes que moren abans de poder veure la llum.

La tarara del Chapao és una pel·lícula dedicada a la memòria de Carles Pons, autor de l’obra teatral Chapao, i també coguionista, que anava a interpretar el personatge de “Bronze” i que, desgraciadament, va morir dies abans de començar el rodatge. S’inspira en fets reals esdevinguts en el barri de La Coma, a Paterna, fronterera a la ciutat de València i conegut per la seua llegenda negra. Un film que recull un joc apassionant de quatre realitats i la del barri marginal on hi viuen aquestes realitats, la de la petita utopia possible dels seus protagonistes.