El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 9 de juliol de 2009 a les 22:30 h
divendres 10 de juliol de 2009 a les 22:30 h
diumenge 12 de juliol de 2009 a les 20:30 h

Premi a la Millor Pel·lícula Sitges 2007

The Fall. El sueño de Alejandria és l’última pel·lícula del director hindú Tarsem Singh, que es va donar a conèixer en el 2000 amb La Celda, amb la qual va aconseguir el guardó a la millor pel·lícula en el Festival de Cine de Sitges 2007, i això que tenia davant  una forta competidora: l’espanyola Rec.

The Fall és una superproducció rodada en 28 països durant quatre anys, en la qual destaca l’enorme qualitat de les imatges, l’acuradíssima producció i muntatge (David Fisher i Spike Jonze tenen la culpa), el bon fer de l’elenc d’actors, entre els quals sobreïx l’actuació de la xiqueta Catinca Untaru, i una superba ambientació, vestuari i posada en escena. El film és un Remake de la pel·lícula búlgara "Jo Ho Ho" (1981), de Zako Heskija.

La història està ambientada en 1920, en els inicis del món del cine de Hollywood. Un especialista de seqüències d’acció pateix una caiguda, per la qual cosa és ingressat en l’hospital. Allí coneix Alèxia, una xiqueta de cinc anys que estarà sempre disposada a aconseguir-li l’apreciada morfina a canvi que li conte un conte; una narració increïble de cinc herois en una croada fantàstica contra el malvat emperador Odi (espanyol, per a més senyes). Realitat i ficció aniran entremesclant-se per a convergir en el final: la realitat és l’hospital, els projectes i els desitjos dels protagonistes; la ficció, eixa meravellosa història que rescata la tradició oral dels contes fantàstics, narrada amb una riquesa simbòlica extraordinària i imatges preciosistes de paisatges i edificis de diversos països, tècnicament impecables i amb unes dosis d’imatgeria que van més enllà de la simple història narrada. És una pel·lícula en què es donen simultàniament dos plans narratius diferenciats, encara que ambdós queden recorregudes per la dolçor de la xiqueta en química perfecta amb el protagonista, que li va contant la història per capítols, per a tindre-la enganxada i fer-la capaç de qualsevol cosa per tal d’aconseguir-li la morfina, de la mateixa manera que enganxa l’espectador.
Cal destacar, a més de la qualitat de la fotografia, l’atenció que ha posat el director en cada pla, plans que són d’una alta bellesa suggestiva i que estan rodats com si d’una obra pictòrica en moviment es tractara. Els colors saturats recorden l’estètica dels còmics, la il·luminació està estudiada per a aconseguir l’efecte oníric que correspon al relat i en la història trobem herois esculturals dissenyats com a autèntics acròbates que recorden molt les actuacions d’El Circ del Sol. No en va, el responsable de la posada en escena, disseny i vestuari és, ni més ni menys, que Eiko Ishioka, que ja ha treballat per al Circ i va dissenyar el vestuari del Drácula de Coppola.

És, en definitiva, una oportunitat de deixar volar la imaginació i endinsar-nos en un món màgic on es combina realitat i ficció amb la finalitat de defensar l’alegria de viure que, amb els temps que corren, ja és molt.