Redacted

T.O.: «Redacted». USA. 2007. 91 minuts. Idioma: anglés. VOS
Director: Brian de Palma. Guió: Brian de Palma. Fotografia: Jonathon Cliff. Muntatge: Bill Pankow. Intèrprets: Daniel Stewart Sherman, Izzi Díaz, Kel O'Neill, Patrick Carroll, Rob Devaney.
http://www.redactedmovie.com/


El Teler-Cines Yelmo:
dijous 21 de febrer de 2008 a les 22:15 h
dissabte 23 de febrer de 2008 a les 22:20 h
diumenge 24 de febrer de 2008 a les 20:15 h


Presentada al Festival de Venècia, ha estat reconeguda com una passa endavant en la carrera del director de Nova York, Brian de Palma, després de l'anterior film La Dàlia Negra.

El film va aconseguir el Lleó de Plata al millor director en el passat festival de Venècia.

Algú va dir que fer pel·lícules contra la guerra és com fer-les contra la pluja, i per això Redacted no s’ha de considerar tant una proclama antibèl·lica com una investigació sobre les maneres en què es pot explicar la realitat d’una conflagració. Tampoc hem de veure en el darrer film de Brian De Palma una imitació dels estils del documental o el reportatge, sinó més aviat una reflexió sobre el modus en què es construeixen aquests relats per part de les diverses instàncies que fabriquen imatges, des de les televisions fins als particulars. Però no patiu, perquè, malgrat aquest rerefons teòric, Redacted és una excel·lent pel·lícula de guerra, o millor dit, una revisió del gènere des de la perspectiva d’algú que coneix molt bé allò de què està parlant.


En efecte, Redacted és al cine bèl·lic el mateix que Vestida per matar al thriller hitchcockià o La dàlia negra al cinema negre. A De Palma li agrada enfrontar-se a les escriptures dels altres i deixar al descobert els seus mecanismes. En aquest cas, la violació i assassinat d’una noia iraquiana per part d’un grup de soldats nord-americans –un cas real– són sotmesos a tot tipus de manipulacions per tal de deixar en evidència el seu caràcter d’enigma sense resoldre. Ni la videocàmera del soldat, ni el noticiari de la televisió francesa, ni les càmeres de vigilància són capaces d’explicar la brutalitat del fet. I l’única cosa que queda és el poder malèfic de les imatges per disfressar la realitat, és a dir, el cine com a transmissor de mentides. El fet que aquesta impostura esdevingui ficció és el miracle resultant d’aquest engany. I és precisament la ficció l’única cosa que ens permet reinterpretar-ho tot a fi d’extreure alguna ensenyança.