El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 4 de setembre de 2008 a les 22:45 h
dissabte 6 de setembre de 2008 a les 22:15 h
diumenge 7 de setembre de 2008 a les 20:15 h

---

La pel·lícula de Wang comença amb la protagonista, Sasha (Li Ling), en un primer pla de perfil, a l’esquerra de l’enquadre. El fons és gris, en un lloc indeterminat. Escoltem la cançó d’Antony & The Johnsons Hope There’s Someone, que accentua la soledat i el sentit diferencial de la protagonista, com la de l’intèrpret de la cançó. El pla es manté dubitatiu, la càmera oscil·la i es veu com la protagonista sembla taral·lejar la mateixa cançó que sona, no ho sabem. L’únic que podem intuir és que la seua vida també, com la càmera, trontolla. Cap al final del tema, es canvia l’enquadre i Sasha apareix de cos sencer en un escenari completament nu. No sabem si és un espai de llibertat, una presó, un somni o una clínica on ha estat reclosa.

En aquesta escena està comprimida la narració del que ens vol contar Wayne Wang en el seu film, una mena de segona part o continuació d’un díptic amb l’anterior film: Mil años de oración i basat, també, en un relat de Yiyun Lee, amb el qual guarda punts de connexió, tot i ser tan diferent. La jove Sasha ha de decidir si té o no el bebé que du el ventre des de fa quatre mesos, fruit d’una aventura en Pekín amb un actor d’òpera xinesa que interpreta papers de dona. Per a fer-ho, abandona Nebraska on estudia i es trasllada a San Francisco, on vol avortar i quedar-se.

Durant la seua estada, però, es vorà rodejada per nombroses situacions i personatges que estiren en una direcció o una altra per tal d’influir en la seua decisió final. Unes influències que marquen el film i també les mancances afectives i sentimentals, múltiples, variades i canviants, de la protagonista en concret i dels éssers humans en general i que ens transtoquen i ens fan vacil·lar o, fins i tot, trontollar. Una sensació i uns elements que vénen marcats pels moviments continus, agitats, convulsos, de la càmera i que l’espectador aprecia al llarg de tota la pel·lícula.
 

El realitzador hongkonès establert als Estats Units, Wayne Wang va aconseguir notorietat gràcies al film El club de la buena estrella i per la col·laboració amb l’escriptor Paul Auster que es va traduir en dos interessants films; Smoke i Blue in the face. Després vindrien anys foscos amb intents fallits (The center of the World) iautèntiques nimietats (Sucedió en Manhattan, amb Jennifer López). Sortosament, després d’uns quants anys de purgatori, Wang ha tornat al primer pla de la crítica cinematogràfica mundial amb dues pel·lícules basades en relats de l’escriptora xinesa, també establerta als Estats Units, Yiyun Li.

Produïdes pràcticament al mateix temps com parts d’un díptic, posteriorment, per decisió de Wang, es van convertir en projectes totalment independents. Primer es va estrenar Mil años de oración, que va triomfar al passat Festival de San Sebastián (Palma d’Or atorgada per un jurat que presidia ... Paul Auster!) i, després, es va estrenar el film que ens ocupa.

La princesa de Nebraskaés un film sobre les moltes i diverses necessitats afectives que van creant-se al món modern. Reflecteix en imatges vint-i-quatre hores de la vida de Sasha, una jove estudiant xinesa de la Universitat de Nebraska, que es troba embarassada de quatre mesos d’una anterior relació fugissera ocorreguda a Beijing.

Si Mil años años de oración va estar rodada amb el temps pausat que li convenia a la història, amb plans estàtics, La princesa de Nebraska , per contra, transpira moviment en cada seqüència, de fet hi ha molts plans filmats amb el telèfon mòbil de la protagonista que funcionen com a mirades subjectives. També la fotografia (ací del xinès Richard Wong) és radicalment diferent a la que Patrick Lindemmaier va crear per a Mil años de oración, en La princesa de Nebraska mai trobem un pla estàtic, però si que trobarem, els espectadors, imatges, com la del pla final que, per la seua bellesa, es quedaran empeltades a la nostra retina durant el temps suficient com per fer-nos revisar, mentalment, el film durant uns dies.