
![]()
Petit indi
TO:
“Petit indi”. Espanya. 2009. 92 minuts. Idioma: català. NR-7
Director: Marc Recha. Guió: Marc Recha, Nadine Lamari. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Pau Recha. Intèrprets: Marc Soto, Eduardo Noriega, Eulàlia Ramon, Sergi López, Pere Subirana.

El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 25 de febrer de 2010 a les 22:30 h
divendres 26 de febrer de 2010 a les 22:30 h
diumenge 281 de febrer de 2010 a les 20:30 h
Protagonitzada pel jove Marc Soto, que debuta en el cinema amb aquest llargmetratge de Marc Recha, el film compta amb un repartiment de primera fila amb actors de renom com Eduardo Noriega i Sergi López entre altres. La cinta conta la historia d'Arnau, un jove que viu immers en la seua fràgil realitat i viatja inconscientment cap a la deriva. Els seus companys de viatge són uns pardals cantors i entre ells l’esperança de la seua vida és una cadernera, El petit indi, que canta de manera especial, gràcies a les moltes hores de treball pacient d’ensinistrament. Però Arnau viu quasi sense respirar perquè una cosa més intensa li devora el cor. La seua mare està a la presó, esperant un judici i les coses no milloren. Així que aquest xaval, que viu amb la seua germana Sole a un barri de Barcelona en plena transformació, somnia despert amb el seu germà Sergi per tal de fer un pla que traga la seua mare de la presó. Aquesta decisió el catapultarà cap a una dura realitat.

En el seu últim film, Marc Recha ofereix una faula al voltant de la pèrdua de la innocència juvenil i l’arribada de la maduresa en un món hostil. La crítica ha destacat que ‘Petit indi’ està plena de sentit metafòric, es gelada i sense emoció, però a la vegada gens pretensiosa ni falsa. Així entén el director el pas de l’edat adulta, entre la perduda d’uns somnis posats en una naturalesa que traeix i el desencant davant una justícia sense humanitat o una burocràcia que tot ho atropella. Al mateix temps posa de manifest un entorn que és el reflexe de la pèrdua d’humanitat.
La cinta s’ha exhibit amb bona acollida entre la crítica en festivals de prestigi com ara Locarno (Suïssa), Londres i a la Seminci de Valladolid.
Els treballs del realitzador es caracteritzen per tindre un estil propi, tal i com ha demostrat al llarg de la seua filmografia, on destaquen títols com Pau i el seu germà i L’arbre de les cireres. Un cinema d’autor que s’ha mogut al marge de la indústria, fora del sistema, i parant atenció a la naturalesa, als silencis, en el marc d’una societat que es mou a un ritme frenètic i sense temps per a reflexionar. Unes històries que sempre han mirat a l’individu marginal, solitari i a la deriva. Aprofundeix en el seu interior i comunica un desencant que ens deixa a soles davant la dura realitat. Ara, amb Petit indi, assegura voler tancar un cicle i fer front al cinema de gènere, en funció del finançament que siga capaç de mobilitzar. Pel moment té en la seua cartera tres projectes: un western crepuscular, una història de ciència ficció i una altra bèl·lica. El temps ens traurà de dubtes.