El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 4 de març de 2010 a les 22:30 h
divendres 5 de març de 2010 a les 22:30 h
diumenge 7 de març de 2010 a les 20:30 h

---

                                         

Aquest film conta la història de Suzanne, una dona que viu una còmoda existència en un matrimoni rutinari, amb els seus fills i la perspectiva de tornar a exercir la kinesioteràpia. Durant les obres de la seua nova consulta coneix Ivan, l’encarregat, un expresidiari envers el qual sent una immediata i violenta atracció. Suzanne decideix deixar-ho tot per satisfer una passió que comença a devorar-la. La directora, Catherine Corsini, diu de la seua pròpia pel·lícula que volia contar una història clàssica que permetera seguir la trajectòria d’una dona del calibre de les heroïnes d’èpoques passades, aquelles que tant l’havien fet somniar.

El retrat comença en eixe context clàssic: el d’una dona que s’atreveix a llançar-se a l’aventura d’una passió, que decidiex no transigir, tal vegada perquè ha arribat a un punt de la seua vida en què sap que ja no pot limitar-se a deixar passar les ocasions. Corsini volia penetrar en uns sentiments irreprimibles. Diu que volia intentar mostrar el que és el desig, què ocorre quan irromp en una vida normal, ordenada, el grau de la seua potència, el seu costat inevitable. El rostre femení d’aquesta passió és l’actriu anglesa Kristin Scott Thomas, que diu que va quedar commocionada amb el seu personatge, del qual li encanta la seua esperança i la seua ingenuïtat, que creia que podia canviar la seua vida, que podia tornar a trobar l’amor, començar de zero. L’orgull no és res comparat amb al desig. El rostre masculí, per la seua banda, és el del català Sergi López, més actiu, si cap, que mai, i que repeteix amb la Corsini. La directora apuntava que sols ell podia interpretar l’amant. És –en opinió de la directora- un actor agradable, fàcil. La seua presència tranquil·litzadora i el seu costat carnal facilitaven la gestació del relat i les escenes que s’havien de rodar. I això que té un paper difícil: el d’un home que no es queixa, tot i saber que està en el costat dolent de la balança, el costat dels perdedors, malgrat haver provocat eixa passió en una dona. Un fet del qual el propi López diu que es riu quan es mira en l’espill, però, com ell afirma al respecte, sobre gustos no hi ha res escrit, el desig no té regles i sols depén de quelcom més profund, tal vegada, animal.