Once
TO: “Once”. Irlanda. 2006. 85 minuts.
Director: John Carney. Guió: John Carney. Fotografia: Tim Fleming. Muntatge: Glen Hansard i Markéta Irglová. Intèrprets: Glen Hansard, Markéta Irglová, Hugh Walsh, Gerry Hendrick, Alastair Foley, Geoff Minogue, Bill Hodnett, Danuse Ktrestova.

El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 28 d'agost de 2008 a les 22:30 h
dissabte 30 d'agost de 2008 a les 22:15 h
diumenge 31 d'agost de 2008 a les 20:15 h


Oscar a la Millor Cançó.
Premi del Públic al Festival de Sundance.

Once és una modesta pel·lícula irlandesa rodada en menys de dues setmanes i amb un pressupost de poc més de 120.000 euros que ha aconseguit el favor de la crítica internacional i que, sols als Estats Units, ha recaptat més de 3 milions de dòlars. La pel·lícula conta una història molt simple entre un músic del carrer i una immigrant txeca que es comuniquen a través de la música i que viuen un romanç que mai arriba a consumar-se, Once que (significa una vegada) fa referència a l’únic bes que hi havia al film, escena que, a més, va ser eliminada després de les successives revisions del guió.

El seu actor principal; Glen Hansard, popular músic irlandès, líder d’una banda amb títol cinèfil The Frames, sols tenia que ocupar-se, de primeres, de les cançons que formaven la banda sonora del film, però també va col·laborar amb el guió aportant anècdotes de la seua etapa com a músic pels carrers de Dublin i havia proposat a la seua amiga d’origen txec Marketa Irglova per al paper protagonista. Però, a dues setmanes del inici del rodatge l’actor previst; Cilliam Murphy va abandonar el projecte per a participar a Sunshine; el darrer film de Danny Boyle.

A la fi, Hansard va acabar interpretant un paper que ell havia ajudat a crear. el seu amic i director; John Carney va preferir una pel·lícula amb cantants que mig-interpretaren a una pel·lícula amb actors que mig-cantaren, el guió va anar evolucionant segons anaven sorgint unes possibilitats o altres i va acabar convertint-se, segons paraules de Hansard “en un documental sobre ells mateixos, amb escenes on els actors no actuen, sinó que realment viuen” i afegeix “és una història màgica perquè sembla real, una cosa que agraeix el públic en un món cada vegada més fals on la paraula autenticitat brilla per la seua absència

Once ha estat guardonada amb el premi del públic a la passada edició del prestigiós Festival de Sundance.