Teatre Echegaray:
dilluns 30 d'octubre de 2006 a les 19:30 hores.
dimarts 31 d'octubre de 2006 a les 18 hores.
dimecres 1 de novembre de 2006 a les 21 hores.

En els nostres dies s’està realitzant un gran esforç per recuperar la història social de la Guerra Civil i retre un sincer homenatge a totes aquelles persones anònimes que defensaren la llibertat i la democràcia fins l’ùltim moment.

Però hi ha una vessant de la Guerra Civil que continua en l’oblit, es tracta a l’ajuda humanitària internacional, una dimensió desconeguda d’una de les guerres més cruels del segle XX.

En l’actualitat l’ajuda humanitària és un fenònem inherent a qualsevol conflicte bèl·lic, però fa 70 anys va ser una experiència pionera. De fet, l’ajuda humanitària internacional, tal i com l’entenem en l’actualitat, va tindre el seu orige, en la Guerra Civil espanyola.

La Guerra Civil, com en altres molts aspectes, va suposar també, un banc de proves en les mostres de solidaritat ciutadana internacional. Per primera vegada en la història els ciutadans anònims, principalment d’Europa, van organitzar col·lectes de diners per ajudar la població civil amb enviaments d’aliments i material sanitari.

A més a més, durant la Guerra Civil, es desenrotllaren importants avanços en matèria de sanitat bèl·lica, mesures innovadores que van ser aplicades posteriorment en la II Guerra Mundial.

La solidaritat de la ciutadania europea amb la població civil espanyola: Quan esclatà la Guerra Civil, en tot Europa es produiren manifestacions multitudinàries contra la situació creada a Espanya, una situació que per als europeus representava l’ùltima i més greu agressió a la democràcia. Una mobilització provocada per la por a la ràpida i imparable carrera del feixisme.

Suècia i Noruega lideraren importants accions per recaptar diners amb els quals iniciar una campanya d’ajuda humanitària. Va ser tan enorme este moviment que aconseguiren recaptar més d’un milió de corones, una xifra encreïble per aquella època.

Però, no sols van ser els suecs i els noruegs que, proporcionalment, més diners recaptaren, sinó que van generar en Escandinàvia un moviment social que va lograr més de 400 comités locals d’ajuda a Espanya. Es podria dir que totes les poblacions tenien el seu propi comité d’ajuda.

En estes activitats d’ajuda participaren tota classe de voluntaris. Des de jòvens que amb les seues vidrioles arreplegaven diners per a la República espanyola, fins equips de metges i infermeres que es van tralladar a Espanya per curar els ferits de la guerra. Tot un precedent del que ara coneixem com l’ajuda humanitària internacional.

Algunes de les persones que van participar en l’ajuda a Espanya són hui valuosos testimonis que conten amb entusiasme el que va suposar per ells organitzar activitats per donar suport a una causa que van fer seua. Alguns van ser un cas incipient de metges sense fronteres. Altres un exemple de voluntariat en temps de guerra.