El Teler-Cines Yelmo, horaris aproximats:
dijous 11 de febrer de 2010 a les 22:30 h
divendres 12 de febrer de 2010 a les 22:30 h
diumenge 14 de febrer de 2010 a les 20:30 h

---

Nomina amb 5 Goyes, d’entre els quals al Millor Actor (Jordi Mollà) i Millor Guió.

            El cónsul de Sodoma és un biopic sobre Jaime Gil de Biedma, un dels millors poetes espanyols del segle XX. L’anterior síntesi defineix prou bé l’essència i el resultat final d’aquest film, la darrera pel·lícula del valencià Sigfrid Monleón. En el cas d’El Cónsul de Sodoma, els seus responsables han tingut clar quines coses havien de remarcar en la narració: l’obra i la trajectòria vital d’un poeta homosexual pertanyent a una família burgesa barcelonina en ple franquisme, uns elements que permetien una filera de possibilitats a explotar per construir una narració fílmica que abarcara diverses facetes, no sols en l’àmbit personal, sinó també en l’artistic, el polític i el social.

La complexa idiosincràsia de Gil de Biedma, les seues lluites internes, els seus conflictes de base i de moral, la seua búsqueda constant d’un lloc en el món, ajuden a l’avanç del relat i constitueixen la seua espina dorsal. El film pretén ser un relat que pose de relleu els motius creatius del poeta barceloní, fent constar que la seua vida i la seua obra van estar fortament unides, i que va arribar a autodefinir-se com a poeta de l’experiència. I és ací on rau un dels elements més satisfactoris d’aquesta pel·lícula: la introducció en veu en off dels poemes de Gil de Biedma després d’haver experimentat allò que el porta a expressar-ho en els seus versos. Un experiment narratiu –aquest- prou original i engrescador, ja que no és gaire habitual trobar un film que tracte de disseccionar i mostrar els procesos creatius d’un escriptor, una rara avis cinematogràfica per igual en el nostre cine i en el d’altres àmbits, una prospecció en l’univers estètic i l’ànima creativa d’aquest escriptor que podria resumir-se en el poema de la seua producció titulat Pandémica y celeste: Porque no es la impaciencia del buscador del orgasmo/ quien me tira del cuerpo a otros cuerpos/ a ser posiblemente jóvenes;/ yo persigo también el dulce amor,/ el tierno amor para dormir al lado/ y que alegre mi cama al despertarse,/ cercano como un pajaro. Malgrat les crítiques que ha aixecat el film de Monleón entre els amics i coetanis de Jaime Gil de Biedma, serà interessant vore com tracta l’antic crític de la Cartellera Túria la figura d’aquest controvertit i interessant poeta i artista.