6na. Mostra de Cinema d'Ontinyent.
Teatre Echegaray: divendres 22 d'octubre de 2004.

---

Este curt d'animació és un poema visual que, inspirant-se en la peça musical del segle XVI “¿Con qué la lavaré?”, que dóna nom al film, rendix tribut als artistes homosexuals de culte del segle XX.

Les imatges es mostren en el context de la transició política espanyola cap a la democràcia en els anys 70, temps que va permetre fer més visibles certes orientacions sexuals.

Un travestido que fa “el carrer” en el barri xinés de València arriba a l'alba a sa casa. Enfront de l'espill, mentres es desmaquilla i prepara per a gitar-se, ella (ell), interpreta la veu principal de soprano, protagonista de la música, rememorant tot allò que s'ha ocorregut en la seua jornada laboral amb una visió tragicòmica.

Se succeïxen flashbacks dels seus records amb els últims clients entremesclats amb escenes heterogènies i eròtiques d'altres personatges masculins homosexuals, que interpreten la resta de les veus de contratenor, tenor i baix en la peça musical.

Esta curiosa mescla de dos èpoques; el Renaixement i els anys 70; la música, el seu missatge i la força de les imatges, ens mostra que els sentiments, desitjos i anhels no canvien amb el pas del temps.

LA MUSICA

Triada per la seua increïble bellesa estètica i per la seua importància històrica, la peça de música vocal renaixentista valenciana “¿Con qué la lavaré?” (anònim s.XVI), és el motiu principal del curtmetratge.

En una versió de la Capella Reial dirigida per Jordi Savall, les veus de soprano, contratenor, tenor i baix, acompanyades per la viola i l'arpa, són interpretades per personatges de diferents àmbits del món homosexual valencià dels anys 70, claus en la transició política espanyola.

A principis del segle XVI, València, metròpolis mediterrània de la Corona d'Aragó, viu un gran resurgir de la música gràcies a l'actitud humanista del seu virrei, el Duc de Calàbria. La música valenciana es convertix així en la més important entre les corts europees de l'època.

El Duc de Calàbria fomenta la creació d'una capella musical i de nombroses composicions que es recopilen en un Cançoner, imprés a Venècia en 1556. La seua difusió i rellevància internacional es demostra amb la troballa en 1909 en la biblioteca d'Uppsala (Suècia), de l'únic exemplar existent del Cançoner.

LA LLETRA

“¿CON QUÉ LA LAVARÉ?”

Con qué la lavaré, la flor de la mi cara?
Con qué la lavaré, si vivo mal penada?
Lávanse las casadas con agua de limones
Lávome yo cuitada con penas y dolores”


LES IMATGES

Les imatges d'animació busquen l'atreviment artístic i l'intel·lectual. Es dóna preferència a l'expressió de la línia sobre la perfecció formal, per mitjà d'una tècnica d'animació a partir de dibuix a mà amb pinzell i tinta xinesa, pintat digitalment, animat amb tècnica mixta, fotograma a fotograma i per ordinador.

El seu contingut està inspirat en importants artistes plàstics homosexuals o de temàtica homosexual del segle XX, tant espanyols: Nazario i Rodrigo, com internacionals: Jean Cocteau, Tom de Finlàndia, David Hockney, Pierre et Gilles i Mappelthorpe, així com en pel·lícules com “Une chante d´amour” de Jean Genet, “Pink Narcisus” de James Bidgood i “Querelle” de R. Fassbinder. A més, les imatges són una interpretació lliure de la lletra de la nadala.

En el segle XVI, encara estava prohibida la interpretació de música vocal per dones. La veu femenina era interpretada per un contratenor (normalment un “castratti”).

En el segle XX a Espanya, la incipient llibertat a finals dels 70, fa despertar al món homosexual de la seua nit més llarga. Llavors a València les icones de la revista musical i el “underground” artístic es toquen i acaricien.

A Espanya les lletres aparentment “heterosexuals” interpretades per les grans estreles femenines del “couplé” comencen a aflorar llavors amb majors significats sexuals.

Cançons melòdiques o del pop es convertixen en himnes homosexuals aprofitant l'equívoc de les seues lletres, i les “Drag Queen” transvasen les cançons de conegudes veus femenines al significat masculí.

 

Informació i fotografies de la web de ¿Con qué la lavaré? www.tacatuca.com