Teatre Echegaray: dijous 27 d'octubre de 2005

---

Com es podria presentar este curtmetratge, sense desvetlar la seua essència? Resulta impossible. Una raó és que el protagonista és un vell conegut de tots els ontinyentins: el Cine Lux.

Un altre motiu és perquè el document audiovisual, que passarà a la història com un dels millors homenatges que podia tindre este espai sociocultural, està carregat d’emocions.

Per tant, informació i sentiments van de la mà en esta història que la productora Amneu ha fet possible, juntament amb tots aquells que, d’una manera o altra, han participat en ella, dirigits per Cesc Biosca.

Si hi ha alguna cosa que destacaria en el curtmetratge és la presència d’una persona que moltes generacions relacionen amb el Lux. I no és altre que Pepe Ureña, Pepito el taquiller. Ell és l’ànima de la història, qui coneix un fum d’anècdotes d’aquelles que no es troben als documents, ni als arxius, sinó de les que es trasmeten oralment i que, amb la seua generositat, ha volgut compartir amb tots els que visionen l’audiovisual.

El curtmetratge és el resultat de les hores robades a la son, el resultat d’una afició per contar històries, però també la pretensió de deixar un llegat a totes eixes generacions que estan per vindre i que tindran una bona oportunitat de conèixer una altra manera de viure el cinema: aquell de la gran pantalla, amb centenars de butaques, on es reia i es plorava acompanyat, on, a més de veure pel·lícules, es creixia, s’estimava, en definitiva, es vivia.

 

 

 

 

Per a tots els amants del cinema Lux sempre quedaran els records i 40VUIT.