Toti Soler

1949. Vilassar de Dalt


Toti Soler, compositor, guitarrista, músic de poemes i cantant, sent, capta i troba la bellesa al cor de cada cosa i generosament ens l’ofereix en cadascuna de les seues composicions. Va iniciar els seus estudis musicals el 1965 al Conservatori Superior de Música de Barcelona i va ampliar-los el 1969 a l’Spanish Guitar Center de Londres. Aquesta formació clàssica serà sempre present a la seua obra però no serà ni de bon tros l'única.

El 1971 coneix el bluesman nord-americà Taj Mahal i aprenent i compartint l'un de l’altre la mesura del ritme del plor fet música realitzaran plegats diversos concerts. Però el camí de continu aprenentatge tot just comença i captivat per la saviesa gitana del flamenc més pur Toti Soler viatja a Andalusia el 1972 i adquireix i integra a la seua música els aprenentatges rebuts del legendari guitarrista flamenc Diego del Gastor.

A partir del 1973 la seua vida musical inicia una altre vol. De la mà del poeta, actor i cantant Ovidi Montllor el Toti posa tota la sensibilitat apressa i compresa damunt de versos de poetes escollits transformant-los en cançons i recitals que durant vint-i-sis anys ompliran escenaris d’arreu del món, un d’ells el celebrat al mític teatre Olympia de París.
El 1981 Léo Ferré troba en els prodigiosos dits de Toti Soler el complement ideal per a les seues intenses interpretacions. Així, després de diversos concerts plegats enregistren en un estudi de Milà els discs Léo Ferré: Ludwig, l'Imaginaire i Le bateau livre.

Consagrat ja com a compositor i intèrpret de la contemporaneïtat que recull tradicions de sons tan diversos Toti Soler accepta el repte de retornar als orígens de la seua formació i participa el 1996 en el VIIè Festival de Guitarra de Barcelona, oferint la seua primera actuació pública com guitarrista clàssic en un concert dedicat a J.S.Bach. Aquell mateix any rep el Premi al Millor Disc Català de l'Any per les seues composicions recollides al disc gravat a Suïssa, Lydda.

Deu catalans i un rus, és el seu homenatge a Ovidi Montllor.