Fernando León de Aranoa

26-05-1968. Madrid.

Fernando León de Aranoa anava per a dibuixant i ilustrador, però el destí va fer que equivocara la data de l'examen d'ingrés a Belles Arts, per la qual cosa va tindre que estudiar Ciències de l'Informació.

En 1994 amb 26 anys comença a escriure guions de cine i televisió tant dispars com Por fin solos o Un, dos, tres que el fan decidir-se per rodar les seus pròpies idees. Així naix el seu primer curt Sirenas, que el va posar en el punt de mira del productor Elías Querejeta, d'esta manera va surgir la seua opera prima Familia, que li va suposar en 1998 el Goya al Millor Director Novell.

Va seguir Barrio, amb la qual, en 1999, va estar guardonat amb dos Goya, un al Millor Director i l'altre al Millor Guió. També va aconseguir la Concha de Plata al Festival de San Sebastián.

En 2002 el seu film Los lunes al sol, va ser seleccionada per l'Academia Española del Cine als Óscar. I en l'edició dels Goya del 2003 (any del NO A LA GUERRA) va obtindre el Goya al Millor Director per Los lunes al sol. I la Concha d'Or al Festival de San Sebastian.

Plasmar les injusticies és una de les vessans més particulars de Fernando León de Aranoa, amb Querejeta va escriure el guió de La espalda del mundo que va rodar Javier Corcuera, este film va ser projectat al Cine Club Utiye i la recaptació entregada a Amnistia Internacional per poder reobrir el cas de Thomas Miller, protagonista del films condenant a mort als Estats Units. En esta linea tambè a rodat el documental Caminantes, sobre la marxa zapatista a Mèxic.

Amb Princesas ha estat selecionat al Festival Sundance i nominat als Goya en 9 apartats.

Filmografia:
1994. Sirenas (curt)
1997. Familia
1998. Barrio
2001. Caminantes (documental)
2002. Los lunes al sol

2005. Princesas

Com a guionista en pel·lícules d'altres directors:
1994. Por fin solos, d'Antonio del Real
1995. Los hombres siempre mienten, d'Antonio del Real
1997. Coranzón loco, d'Antonio del Real
2000. La gran vida, d'Antonio Cuadri
2000. La espalda del mundo, de Javier Corcuera
2001. Fausto 5.0, d'Àlex Oller, Isidro Ortiz i Carlos Padrissa
2001. La guerrilla de la memoria, de Javier Corcuera
2002. El último tren, de Diego Arsuaga