Carles Mira Franco
València 1947 - 1993

De l’escassa nòmina de directors valencians que han establert una vinculació professional constant, o al menys regular, en el seu lloc d’origen, va ser Carles Mira qui més pel·lícules ha realitzat, perfilant-se com el director més representatiu del cine valencià però, per desgràcia, va morir massa prompte per haver consolidat esta trajectòria.

Mira va descobrir el cinema de la mà de la literatura i el teatre, la qual cosa el durà als cine clubs i a una estància de Londres on descobreix el cine de Pasolini, Buñuel i l‘avantguarda britànica. D’ací passa a l’Escuela Oficial de Cinematografia, de la qual va se expulsat per donar suport a una vaga, la qual cosa el retorna al teatre, treballant com a ajudant de direcció de José Luis Gómez.

En 1973 roda el primer curt Biotopo, un documental sobre l’Albufera de València que va ser ben acollit per la crítica, continua amb el documental Michana i en 1976 tanc la trilogia de documentals el curt Viure sense viure protagonitzat per Ángela Molina és guardonat en diversos festivals. El primer llargmetratge arriba en 1978 La portentosa vida del pare Vicent. Carles Mira, al llarg de la seua filmografia, demostra un clar interés en les manifestacions de la cultura popular mediterrània i que es manifesta d’una manera singular en Karnabal (1985) sobre els espectacles de carrer protagonitzats pel grup de teatre Els Comediants.

Filmografia:
1978. La portentosa vida del pare Vicent
1979. Con el culo al aire
1985. Karnabal