José Luis Borau
1929. Zaragoza (Espanya)
Es llicencia en Dret i treballa com a crític de cine en el periòdic Heraldo de Aragón fins 1956, quan es trallada a Madrid on es gradua en l’Escuela Oficial de Cinematografia. Escriptor, productor, actor i director, és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis, de Zaragoza. Entre 1994 i 1998 va ser el director de l’Academia de las Artes y la Ciencias Cinematográficas i va dirigir l’edició del Diccionario del cine español (1896-1996).
En 1966 crea la seua propia productora El Imán amb la qual produeix entre altres a Ivan Zulueta Un, dos, tres al escondite inglés, a Jaime de Armiñan Mi querida señorita (1971) que va estar nominada als Oscar i a Manuel Gutiérrez Aragón Camada negra (1977), guardonada en el Festival de Berlín.
També ha actuat com actor en pel·lícules pròpies com d’altres directors, com és el cas de Furtivos, Malaventura de Manuel Gutiérrez Aragón o Todos a la cárcel de Berlanga. Professor en l’Escuela de Cinematografia ha tingut alumnes com Pilar Miró, Manuel Gutiérrez Aragón, Iván Zulueta, Jaime Chávarri.
Com a director comença en 1964 amb dos films d’encàrrec Brandy i Crimen de doble filo amb bona acollida de la crítica, però no torna a dirigir fins 1974, deu anys després, que roda Hay que matar a B. Però va ser Furtivos en 1975 que el va consagrar com un dels millors directors espanyols, aconseguint la Concha de Oro del Festival de San Sebastián. Continua la seua producció cinematogràfica amb La Sabina (1979) i anys més tard inicia un periple per Nord-Amèrica amb el difícil rodatge de Río abajo (1984) que li va suposar greus problemes econòmics. Continua amb una comèdia Tata mía (1986). També ha fet treballs per la televisió on destaca la sèrie Celia (1992), adaptació realitzada junt a l’escriptora Carmen Martín Gaite, dels contes d’Elena Fortún, amb la qual va aconseguir la Medalla d’Or del Festival de Nova York.
La seua última pel·lícula va ser Leo (2000) amb la que va aconseguir, entre altres premis, el Goya al millor director.
En 1998 el Govern d’Aragó li va concedir el Premi Aragón, i en 2002 el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de Cine.
Actualment alterna les seues tasques d’editor en Ediciones El Imán i de productor, mentre esperem una nova pel·lícula que diu tindre al calaix però que no acaba per decidir-se ha fer.
Filmografia:
1960. En el río (curt)
1962. Capital Madrid (curt-documental)
1963. Las bells en Mallorca (curt-documental)
1964. Brandy
1964. Crimen de doble filo
1965. Albergues y paradores (curt-documental)
1974. Hay que matar a B
1975. Furtivos
1979. La Sabina
1984. Río abajo
1986. Tata mía
1996. Niño grande
2000. Leo